Fent drecera


Tot i el que m'havien recomanat els amics, vaig preferir agafar aquell camí. Al cap i a la fi, era la drecera més directa cap a casa nostra. Ningú m'havia volgut acompanyar. Ells s'ho perdrien, quan arribessin a casa ja faria estona que jo seria ben calent davant de la llar de foc.

Quan el glaç prim del llac es va trencar sota els meus peus, em va fer tanta ràbia haver-los de donar la raó, que vaig preferir empassar-me l'aigua abans que l'orgull.

Cap comentari

Amb la tecnologia de Blogger.