dimarts, 14 de març de 2017

Tendresa - Microrelat

Cap comentari

Com cada matí, va arrossegar el seu cos feixuc cap a la dutxa, es va afaitar amb molta cura i es va perfumar amb aquella colònia tant especial. Va posar-se la corbata tot fent-hi un nus impecable i va vestir la seva millor americana. Poc a poc va baixar les escales de casa i va sortir al carrer.

Com cada matí, va passar per la floristeria a recollir aquella rosa vermella que ja tenia encarregada. Poc a poc, ranquejant i repenjant-se en aquell bastó atrotinat, va fer via cap a l'estació. No era lluny, però ja no podia entretenir-se si no volia fer tard.

Com cada matí, es va asseure a l'andana d'aquella rònega estació, en aquell banc al sol on arribava la flaire de les ginestes properes.

Com cada matí, en veure la imatge tendre d'aquell ancià amb la rosa als dits, ningú gosava dir-li que ja feia anys que per allà no hi passava cap tren.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada