Mercadal

Recordes aquell matí a Olot? Que guapo que estaves; t'havia agafat el sol i la morenor a la teva cara feia lluir els teus ulls blaus. Anàvem comprant fruites i verdures, en silenci, sense dir-nos res. Encara recordo com em bategava el cor. Va ser un impuls; anar al mercat no estava previst. Ai amor meu, estar aquella estona al teu costat em va omplir d'alegria!

Ja era quasi l'hora de marxar quan varem passar davant aquella parada de llaminadures. El nen va demanar unes gominoles i no vaig tenir més remei que aturar-me a comprar-n'hi. Tu somreies. Quan vaig tornar a aixecar el cap, vaig veure que marxaves, carrer enllà, agafat de la ma de la teva dona.


Cap comentari

Amb la tecnologia de Blogger.