Un nus a la gola

El sol ardent queia damunt seu com foc d'estiu. Tenia la boca ben seca. Estava sol enmig del no res amb els peus penjant. Suava. Ja gaire bé no sentia el seu cos. De fons només podia escoltar el grinyol de la corda que gronxava mentre intentava agafar-s'hi amb totes les seves forces.

Cada cop es sentia més feble, li mancaven les forces i ja creia que no ho aconseguiria. De sobte, unes altres mans darrera seu van començar a estirar la corda. Gràcies a aquell desconegut podria, per fi, refrescar-se amb l'aigua d'aquell pou.

Cap comentari

Amb la tecnologia de Blogger.