Primer el cafè

Primer el cafè, com a manera de començar el dia, de començar una tertúlia o d’acompanyar un descans. Sí, el cafè és el primer en el que pensem. Tan se val si el fem en una cafeteria agradable, drets a la barra o si pensem en agafar un cafè per endur i gaudir-lo asseguts en un banc del parc. Però quan dic “Primer el cafè”, em refereixo a una acció molt més completa que el sol fet de prendre una tassa de la negra beguda.

Primer el cafè. Tant fa si anem al teatre a una reunió o a una visita informal. Sovint ens aturem a fer el cafè d’abans, el que ens relaxa o ens alegra, el que serveix per fer temps, o el que fem a corre-cuita; com si sense el cafè no fóssim persones. Qui sap si és el cafè que preparem abans de començar una agradable lectura. Però no, tampoc em refereixo a aquesta mena de cafès.

Primer el cafè, com a frase, com a intenció, com a coneixement i primer contacte. Primer el cafè, com acord entre dos persones que es volen conèixer en un entorn públic amb la intenció, o no, de tornar-se a trobar en un indret més intim o més privat. Primer el cafè que amaga tot un seguit d’intencions, d’emocions, de propòsits. Primer el cafè on el que menys importa, realment, és el cafè. Convencionalisme pactat en que es cerquen o descarten afinitats.

Primer el cafè com a punt de partida de noves amistats. Primer un cafè com a sinònim de "tinc ganes de conèixer-te". Com a presa de contacte amb aquelles persones amb qui sents certa afinitat i certa simpatia. Primer el cafè amb la finalitat única de gaudir de la companyia, de la conversa, de les històries i dels riures. Amb la motivació única de gaudir del contacte de la gent i de compartir moments únics i irrepetibles, sense esperar res més.

Sí, sempre, primer el cafè.

Cap comentari

Amb la tecnologia de Blogger.