Tornarem a Ramblejar


Ramblejar, un verb tant d'aquí, tan català, tan barceloní. Un verb de difícil traducció a qualsevol altra llengua.  Anar a fer una passejada per Les Rambles és una cosa que hem fet gairebé tots. Ens agrada ramblejar; tant és si som de la ciutat com si venim de comarques, ens agrada gaudir del passeig.

Sortim a passejar, a gaudir dels primers i vergonyosos rajos d’un sol d’hivern que esporugueixen els núvols; passegem al sol de l’hivern o a l'ombra de l’estiu. Gaudim de les terrasses, de la gent, de l’alegria, de les escultures humanes, dels quioscs, de l’ambient. Ens aturem a veure la gent passar, observant el petó tímid de dos amants novells, gaudim de la canalla corrent amunt i avall.

Dijous vaig anar a Ramblejar. Havia quedat a dinar pel centre i varem pujar Rambles amunt per agafar el metro a Plaça Catalunya. Tenia ganes de gaudir del passeig quan eren quarts de cinc de la tarda. Volia caminar entre la gent. Poca estona després arribava a Gràcia i començava a passejar pels carrers engalanats per la Festa Major. Mentre jo gaudia de la festa, un munt de persones morien atropellades en aquelles Rambles que havia trepitjat feia una estona.

Semblava un malson o una broma de mal gust, però no ho era. Les noticies eren ben reals: Un boig (no té altra nom), va enfilar Rambles avall, pel bell mig, envestint a tothom qui podia. Una acció terrorista que va omplir de dol els nostres carrers, els nostres pobles i ciutats i , molt especialment, els nostres cors. Costa de creure tanta maldat, costa d'imaginar que algú pugui acumular tant d'odi i que el faci pagar a una multitud de gent anònima i innocent.

Per anys que visquem no ho oblidarem mai. Però també en recordarem els moments viscuts, les alegries, els petits instants meravellosos viscuts en les nostres Rambles. Potser ens farà respecte, però tornarem a ramblejar, tornarem a gaudir del passeig i tornarem a casa amb un somriure agredolç fruit de la barreja d’emocions i records.

Cap comentari

Amb la tecnologia de Blogger.