Difunts

Plorava davant del vidre prim d'aquell nínxol sense nom del segon pis. Va obrir-lo, va netejar-lo i va canviar-ne les flors. Durant una estona pregà per l'ànima d'aquell pobre desgraciat.

Sabia que el dia que ell ocupés aquell prestatge, ara buit, ningú aniria a plorar-lo; per això havia decidit fer-ho ell mateix, per endavant.


Cap comentari

Amb la tecnologia de Blogger.