1 d’octubre

No era la meva intenció parlar de política en aquest blog, però també pensava que mai en la vida veuria imatges com les que aquest diumenge he vist en mil variacions diferents. Imatges de gent pacífica, reunida reclamant un dret tan fonamental com el dret de vot. Gent cantant, corejant, asseguda o dreta amb les mans enlaire. Un poble que, tot i els entrebancs que ha tingut, ha organitzat un referèndum que altres han intentat, per tots els mitjans possibles, que no es pogués celebrar.

S'han hagut d'utilitzar mètodes d'altres èpoques, treballar d'amagat, moure material en secret. Particulars que s'han arriscat fent contraban de coses tan perilloses com urnes i paperetes, amagant-los a casa seva, als maleters del seus cotxe. Persones que han posat tota la seva força per a que els altres, ciutadans pacífics, poguéssim votar amb la màxima normalitat, tot i l'estat d'excepció que vivim.

Hem vist com les urnes apareixien damunt les meses de votació; hem vist com tothom disposava de paperetes; hem vist les cues cues per votar; hem vist persones que votaven envoltades en una bandera espanyola –i aplaudides per la ciutadania–; hem vist els escrutinis; hem vist milers de persones concentrades als col·legis defensant les urnes. En definitiva, hem vist la voluntat de tot un poble a resoldre les coses a través del vot, de forma pacífica i democràtica.

A l'altra banda hem vist tota la maquinaria d'un estat hostil, un estat violent, amb tics de dictadura. Policia i Guàrdia Civil carregant contra la ciutadania pacífica de la manera més violenta que mai podia haver imaginar. Gent ferida, cops de porra, trets de bales de goma –prohibides al nostre país–. Hem vist la impunitat amb que han actuat; governants i polítics espanyols justificant la violència, negant la realitat. Portades de la premsa internacional mostrant la violència mentre les de l'estat espanyol… bé, les del estat espanyol eren força increïbles.

Han censurat webs, han tallat comunicacions, han requisat propaganda política, han detingut representats del Govern, han inculpat ciutadans per expressar la seva opinió política; han acusat associacions civils de sedició. Han actuat de manera centralitzada i militaritzada, es comporten com un vertader exèrcit d'ocupació. I segueixen aquí, intentant provocar la violència al carrer, violència que no hi ha, violència que no hi haurà.

Ens han tractat com el marit violent: Han volgut humiliar-nos, ens han manat callar, ens han tractat a bastonades… una manera estranya de voler-nos convèncer de les bondats de l'estat espanyol. No caurem en la provocació, no ho aconseguiran. I sobretot, no pensem quedar-nos.

Seguirem tossudament dempeus, exigint allò que sabem just.

Cap comentari

Amb la tecnologia de Blogger.