El meu diari personal

«Mai viatjo sense el meu diari. 
Sempre hauríem de dur alguna cosa estupenda per llegir al tren»
Oscar Wilde


Fa anys que escric un diari. Un lloc on s'hi pot trobar un garbuix de reflexions, sentiments i pensaments que he anat acumulant al llarg dels anys. Les pàgines de les meves desenes de quaderns no expliquen la meva vida, no són quaderns de memòries, només contenen les meves reflexions, les meves depressions, les meves alegries… Són pàgines on he intentat evitar parlar de terceres persones, tot i que no sempre me n'he sortit.

El meu diari representa més al meu estat d'ànim que no pas a mi mateix. I no faig com cita n'Oscar Wilde, no acostumo a rellegir les seves pàgines, potser excepcionalment en moments estranys i puntuals. No m'agrada trobar-me la pàgina d'aquell dia que estava fotut, la del dia que vaig conèixer a aquesta persona tan especial, o la de quan em va engegar a la merda. Es complicat reviure la depressió que vas patir, o les punyalades que t'ha fet la vida.

Sí, parlo de depressió; vaig patir-la fa anys i em va caldre ajuda psicològica i ajuda mèdica en forma d'anti-depressius. Va ser una època molt dura en que vaig escriure un munt de pàgines; penso que mai n'havia escrit tantes ni mai ho he tornat a fer. D'aquelles pàgines no en conservo cap, quan vaig anar-me recuperant vaig cremar tot el que havia escrit. Després d'uns anys de pausa, vaig tornar a recomençar a bon ritme: en cinc anys he omplert poc més de 40 quaderns, que es diu aviat.

Ara, fa temps que hi penso, tinc la idea de fer un pas una mica més enllà. I tot es gràcies a una bona amiga amb qui ha sortit el tema en la conversa. (Gràcies amiga, si em llegeixes, ja saps qui ets, t'estimo!) Vull anar una mica més enllà del que he publicat mai enlloc; vull imaginar la possibilitat de compartir detalls més personals, ja veuré on em porta l'aventura. Potser és una manera de fer-ho com a auto-teràpia. Potser senzillament són les ganes de no deixar-ho tancat a les pàgines d'un quadern. Potser també hi ha la necessitat interna de donar sortida a textos que, fins ara, deixava oblidats en un racó del meu disc dur.

Aquestes pàgines més íntimes les agruparé en una secció personal i a diferència dels altres escrits, aquests no seran només fantasia, però tampoc estaran basats només en fets reals; aquestes pàgines seran la crua realitat, la meva realitat imaginària. Aquí hi trobareu les vivències d'en Roger, emocions, sentiments, percepcions, experiències; moments alegres i tristos; moments d'eufòria i de pors… El temps anirà definint un camí que ara començo; un camí que ni sé on em durà, ni sé quan acabarà.

Així doncs, que comenci el viatge!

Cap comentari

Amb la tecnologia de Blogger.