Em fas feliç


Fa gairebé cinc anys que vaig fer un exercici d'escriptura del que en va sortir un text que ara vull recuperar.  En aquell moment només es tractava d'imaginar una situació concreta: en un moment indeterminat algú es creuava en el meu camí quan jo estava en hores baixes. Per sort no estic en aquest estat, però sí que hi ha algú que s'ha creuat en el meu camí.

He retrobat el text de manera casual i m'ha sorprès descobrir que possiblement avui escriuria una cosa semblant; aquest cop com a expressió d'un sentiment molt real, no pas com un exercici d'escriptura. He intentat  respectar al màxim el text original, corregint només l'estil i els detalls per fer-lo més entenedor. Per la resta, és allò que un dia vaig gargotejar en els fulls d'un dels meus quaderns d'exercicis.

Em sento feliç, ni vull ni puc amagar-ho. D'una manera totalment inesperada he omplert un dels buits més grans que tenia a la meva vida. De sobte he descobert què era aquella sensació de mancança, què em faltava, i ho he fet de la manera més casual. Que generosa pot ser la vida quan vol!

A voltes penso que el destí és fosc, ple de moments obscurs, que només em prepara mals de caps, bufetades i entrebancs. Oblido sovint que aquest mateix destí em te reservades grans coses, grans moments, i ara m'ho està demostrant. Fa poc, aquest  destí t'ha posat al mig del meu camí; i feia anys que no em sentia tan afortunat.  Per fi hi ha alguna cosa que surt bé! Per fi la vida pren un caire agradable carregat d'il·lusions. Tot i les dificultats, m'ha fet recuperar la felicitat i el bon humor. Ja tocava!

Dia rere dia ens anem coneixent, ens anem explicant les nostres històries i compartim moments fugaços que es transformen en grans estones de felicitat. Instants que m'agrada compartir amb tu. Les dues hores de viatges per venir a veure't sempre valdran la pena. Celebro les hores que passem junts, les converses compartides en la distància, els instants en que ens fonem en un petó. Celebro aquell primer cafè i aquest despertar de sentiments adormits. Et sento a prop encara que siguis lluny, se que em penses, se que em somnies com ho faig jo.

Em sento feliç, sí. No puc, no vull amagar-ho. Tu em fas sentir així. Sempre se m'ha fet difícil expressar sentiments, no sé expressar emocions. Però sí que puc recordar moments viscuts, sóc capaç d'imaginar els que encara han de venir, un darrere l'altre: moments de felicitat. 

Res em faria més mal que saber que he tingut l'oportunitat d'estimar-te i he deixat passar el moment permetent que fugissis dels meus braços. Res em faria sentir més trist que pensar en el que podria haver estat si hagués tingut valor d'intentar-ho. És per això que ho faré, que he començat a caminar amb tu al meu costat. Ara caminem junts en un camí incert que ens il·lusiona a cada passa. No volem fer-nos enrere, tenim ganes de descobrir, junts, allò que ens espera darrera cada revolt. 

No sé quan durarà aquest camí, però el desitjo llarg, ple de vivències compartides. Puc imaginar-ho; voldré gaudir-ho.

Cap comentari

Amb la tecnologia de Blogger.