Fi de la història

Ja estic cansada i avorrida d'aquesta història; no et sembla que ja fa massa temps que dura? Aquesta relació no va enlloc i només tu en treus algun profit. Al principi em feia gràcia, em vas semblar interessant i divertit. Però ara, Jordi, m'adono que no tens res d'especial i que estàs enganxat a la trista rutina.

T'he estimat, sí, molt; però ara només t’estimo com s'estima a un bon amic. He intentant ajudar-te a tirar endavant i tu t'aprofites de la meva bona fe. Et tanques a viure la mateixa història un cop i un altre. Que no veus que no pots viure treballant només un dia l'any? No, per molt Sant Patró que siguis, no pots!

He fet tot el que he pogut per tu. He format part de la teva llegenda. Ara, Jordi, ha arribat el moment de dir-nos adéu i que cada un de nosaltres segueixi el seu camí. Ja és hora de que comencis a espavilar tot sol. Al cap i a la fi ho saps prou bé; sempre t'ho he deixat molt clar; a qui jo m'estimo de debò, és al Drac.

Una abraçada,
La Princesa.


Cap comentari

Amb la tecnologia de Blogger.