Gràcies, et demano perdó


Si fa uns dies vareu llegir el meu Twitter segurament us adonaríeu que no estava tenint un dia gaire bo. A vegades tinc la mania d'expressar i compartir les meves emocions i els meus sentiments en veu alta. En aquell moment hi havia mil coses que em van passar pel cap. De totes elles una, només una, un petit detall estúpid va fer que part del meu món trontollés. Ho va fer d'una manera tan sorollosa dins del meu cervell que no em va permetre veure la situació des d'una perspectiva més àmplia i, encara menys, en el seu conjunt.

Per sort, ara ja estic millor, molt millor. Vaig poder aclarir la situació dins del meu cap, mirar-la amb una altra llum, canviar de perspectiva i vaig entendre molt millor les coses. Una persona molt estimada, de fet algú a qui li era fàcil entendre la meva paranoia, em va escoltar i em va ajudar a veure les coses des d'un punt de vista més objectiu. Però sobretot em va fer veure que tot plegat és totalment diferent de com jo ho estava imaginant. Per això li he de donar les gràcies, per la paciència d'escoltar-me, per la paciència d'aconsellar-me. De tot cor li dono les gràcies.

Però sobretot li dono les gràcies per fer-me veure com d'egoista he estat. Per fer-me veure que em vaig encegar en un sol detall en lloc de valorar tot el conjunt. Li demano perdó per no haver pensat en que la meva reacció li podia fer mal, potser més que a mi. Li demano perdó per no haver pensat en els seus problemes, en les seves històries i especialment per haver oblidat les seves emocions i haver posat en dubte els seus sentiments.

Sobretot, i per damunt de tot, lo dono les gràcies per ser al meu costat, per la seva paciència, per haver-me comportat com un imbècil.

Cap comentari

Amb la tecnologia de Blogger.