La melodia de la vida

«No ho demanis tot per gaudir la vida quan tens la vida per gaudir-ho tot»
Proverbi Oriental


Just ara fa deu anys em vaig veure obligat a tancar una taverna irlandesa que tenia. La crisi i un augment exagerat del lloguer m'hi van obligar. Per aquells temps, un dels clients habituals era un ben conegut pianista del món del jazz –de qui prefereixo preservar-ne la identitat–. Durant mesos, o potser anys, varem tenir la sort que ens delectés amb un bon grapat de sessions de música en viu, algunes d'elles de manera improvisada. No cal dir que guardo un molt bon record d'aquella època!

Però no tot va ser sempre tan bonic. Va haver-hi un temps en que el pianista va patir una embòlia de la que, per sort, se'n va sortir prou bé. Durant aquelles setmanes, o potser mesos, el pianista era incapaç de fer sonar ni una sola melodia. Al principi fins i tot pensava que li prenien el pel en dir-li que ell, en realitat, era pianista; i un pianista de renom. Ens explicava que s'asseia davant d'un piano i només veia tecles blanques i negres, però que era incapaç de saber que fer-ne, no es creia que d'allà, ell fos capaç d'arrencar-ne una melodia.

La vida no és tan diferent de la música, no difereix tant d'una bella melodia interpretada al so del piano. Cal saber-la tocar, cal saber triar les tecles per aconseguir un bon so, i necessita pràctica i voluntat. No recordo on vaig llegir que la vida és com el teclat d'un piano, amb moments clars i foscos, amb tecles blanques i negres; només si els sabem combinar, la melodia de la nostra vida farà un so agradable.

Durant un temps, el pianista de la meva taverna no va ser capaç de combinar les notes i no aconseguia arrencar-ne altra cosa que un soroll desagradable. De la mateixa manera, en certes etapes de les nostres vides som incapaços de trobar l'equilibri necessari per fer-la agradable. Sense aquest equilibri, ni som feliços nosaltres ni podem fer feliços als altres. Jo mateix em sento una mica així: aprenent a fer una bona combinació i, sobretot, saber donar als millors moments tot el valor que tenen.

Però, sempre que ens sigui possible, no hi ha res millor que torcar una melodia compartida: amb família o amics. Amb aquella persona tan especial, o aquelles persones escollides. Cada un amb el seu instrument, cada un la seva part, respectant tot el que tenim de diferent, gaudint el que tenim d'igual i combinant el que tenim de complementari. Segur que així, la melodia serà la millor cosa que haurem sentit en la nostra vida.

T’animes a que toquem junts la melodia de la vida… a quatre mans?

2 comentaris:

Amb la tecnologia de Blogger.