No és un compte B


Fa dies, molts dies, mantenia una conversa a través de Twitter on algunes persones em criticaven que hi tingués allò que molts entenen com a compte B. La conversa va ser interessant i força curiosa. Respecto l'opinió de tothom, però no respecto que em diguin com m'he de presentar, ni el que he de dir. També vull que vagi per endavant que això meu no és un compte B, com a mínim no tal com jo ho entenc.

Em costa de comprendre la mania de moltes persones de fer-me combregar amb rodes de molí. Són gent que pretén dir-me sobre què puc piular, com he de fer-ho i de quins temes puc parlar o no. Ara resulta que també n'hi ha que em diuen amb quin nom puc o no puc presentar-me en públic. Doncs mireu, no, això sí que no; no us obligo a seguir-me, així que si no us agrada el que dic, la xarxa és molt gran i segur que hi trobareu allò que sigui més afí als vostres gustos.

He tingut a Twitter diferents comptes en els ja gairebé 10 anys que fa que vaig començar a utilitzar la xarxa. M'he presentat amb el meu nom, ho he fet gestionant alguns projectes, i ho fet sota pseudònim, com ara. Per a mi, un compte B és el compte d'algú que en té dos de personals, un amb el seu nom real, i un altre de diferent, amb un àlies, on poder opinar o tractar temes ben diferents: sexe, política, opinió... Tots són respectables, i cada persona té els seus motius. No és el meu cas, però casi.

En el meu cas, tinc el compte, ara l'únic, sota pseudònim. D'entrada perquè està associat a un blog amb el mateix nom i segon perquè m'hi sento molt més a gust. Puc opinar de política sense que afecti la meva feina; puc parlar de sexe sense donar explicacions a família, amics o veïns. Puc parlar públicament de la meva vida més íntima amb total llibertat, sense haver de sentir-me jutjat per aquells que em coneixen de molt a prop. Si hi cerqueu altres intencions, aneu errats.

Del per què altres persones tenen perfils amb pseudònim, només puc dir el que algunes d'elles m'han dit. Alguns el tenen per poder parlar de sexe obertament, fins i tot lligar, sense la mirada atenta de familiars i coneguts. Altres, perquè tenen unes idees polítiques que els podrien costar la feina –o fer perdre clients–. Hi ha qui, senzillament, vol tenir la llibertat d'expressar-se mantenint la seva intimitat. Tots, absolutament tots, molt respectables.

Només hi ha un tipus de compte que no em mereix cap respecte: aquells que només volen aprofitar l'anonimat per fer mal, per insultar o difamar. Aquells que van obrint comptes a diferents xarxes socials per mentir, per atacar, o per mantenir una conducta totalment rebutjable. Per la resta, benvingut sigui tothom.

I si ets d'aquells a qui no agrada el meu pseudònim o no t'agrada el que dic, què fas llegint-me?

Cap comentari

Amb la tecnologia de Blogger.