No hi ha perquès


Avui he tornat a parlar amb el meu terapeuta. Després d'uns quants anys, he pensat que m'aniria bé que algú m'ajudés a aclarir unes quantes coses. És una barreja de terapeuta i coach que ja no agafa clients. M'ha pogut atendre com a favor personal a través d'una videoconferència del WhatsApp. Com a incís diré que aquesta persona, a més, va ser professor meu en un curs de postgrau, i disculpareu que em reservi la temàtica del curs.

No és una persona que doni consells, però tampoc jutja cap situació. Burxa per tal que sigui jo mateix el que trobi les respostes i el que marqui el camí cap a la solució. Això ho fa a través de preguntes molt ben dirigides amb la intenció d'aconseguir, el més aviat possible, que cada persona sigui autosuficient i apliqui els seus propis recursos. Això s'aplica tant a projectes puntuals com a la gestió emocional que podem aprendre i practicar; i aquest darrer punt és el que em tractat.

En un primer moment, m'ha deixat explicar-li la meva complicada situació personal i concretar el que ara mateix més em preocupa. La primera esbroncada l'he rebuda quan he entrat en el bucle dels perquè: No sé perquè em sento així, no entenc perquè faig això, no sé perquè tinc aquests sentiments… La resposta no s'ha fet esperar: què no vas aprendre res? No varem dir mil cops que no hi ha perquès? I a partir d'aquest punt ha començat una mena de sacsejada per fer-me reaccionar. Intentar definir les coses sense intentar trobar un perquè de cada una, sense voler saber el perquè de tot plegat. Canvi de perspectiva, canvi de plantejament. Poc a poc, ha anat sortint…

No pensis en perquè estàs així. Pensa en com estàs i de què et serveix estar així; centra't en l'emoció que sents en cada cas i en cada moment. Començant per les emocions primàries: alegria, tristesa, por, ira, o qualsevol combinació d'aquestes; pensa també en les altres emocions i sentiments perceps i intenta concretar-los. He pogut fer la comparativa entre la relació emocional o sentimental que tinc amb diferents persones. La conclusió ha estat interessant: és l'única relació en que tinc una por real de pèrdua, por a la tristesa que em provoca pensar-ho. En les altres relacions, o no hi ha por de pèrdua, o el vincle emocional no és, ni de bon tros, tan intens.

No pensis en perquè actues de la manera que ho fas. Pensa en si et serveix d'alguna cosa actuar així i en que faràs per canviar-ho. Intenta trobar el detonant de la teva reacció, i sobretot, abans d'actuar compta fins a cent. Després, una mica més calmat, intenta trobar una resposta més adequada a l'estímul que has rebut. Pensa també en si la resposta que tenies al cap, era proporcional a l'estímul que l'ha provocada. Una altra conclusió important: evitar la reacció, canviar-la per una abraçada afectuosa quan sigui possible; després ja ens farem saber el que ens preocupa o sentim tenint molt present la voluntat i la preocupació de l'altre.

No pensis en perquè tens aquests sentiments ni aquestes emocions. No podem triar ni emocions ni sentiments, però sí que podem aprendre a gestionar-los i a trobar l'equilibri. En la relació que ens ocupa, que faràs quan sentis alegria, amor, tristesa, por? Com actuaràs en el moment en que es manifesti cada un dels sentiments, com respondràs en el moment en que es desbordin i com els apartaràs del pensament quan sigui necessari? M'ha fet recordar una frase de Mahatma Gandhi: “No podem deixar-nos portar pel corrent; un ésser humà que s'ofega no pot salvar els altres”. Això justament m'ha fet pensar en un punt a tenir present: no deixar-nos portar sense saber on anem; la necessitat d'ajudar-nos mútuament a conèixer els nostres sentiments, comunicar-nos, i decidir junts on volem anar i quina mena de relació volem tenir.

De tant en tant, rebre l’ajuda d’un professional és d’un valor incalculable, com a mínim per posar una mica d’ordre a les idees i veure que hi ha punts de vista i camins molt diferents per a cada situació. Només cal saber trobar el nostre.

Cap comentari

Amb la tecnologia de Blogger.