Tornar a començar

Ens ho diuen a tort i a dret: el més difícil de qualsevol cosa és començar: no hi ha res més difícil que fer el primer pas en un nou camí o en un nou projecte. Molt cert, fer el primer pas en qualsevol cosa, en qualsevol aspecte de la vida és difícil. Tot i això, en la meva opinió encara ho és molt més recomençar: aixecar-se després d'una caiguda i tenir el valor per tornar-hi, per reconduir la situació o, senzillament, tornar-hi per un camí diferent.

A vegades cal prendre la difícil decisió d'abandonar el que havíem fet fins ara, deixar de banda el que creiem que havíem aconseguit i tornar a començar des de zero. Quan ens n'adonem que el camí triat no era correcte, o que potser no el fèiem en la companyia adequada, quan veiem que estàvem equivocats en moltes coses… llavors decidim prendre la decisió de desfer el camí, en allò que es pugui desfer, i tornar a començar.

En uns casos prenem aquestes decisions simplement per que volem; en altres ens hi empeny la vida o la gent que tenim al voltant; algun cop, senzillament és que no hi hem pensat prou; molts cops és que en adornar-nos dels errors volem canviar alguna cosa, o moltes. Cada decisió la prenem per motius molt personals que no cal justificar; no cal donar-ne explicacions; cadascú viu la seva vida de la millor manera que sap. Els altres ho hem de respectar sense jutjar, no som a la seva pell, no tenim tota la informació; poc en sabem del què ha viscut la gent, del què ha patit, del què ha rigut o del què ha plorat.

Hi ha qui diu que recomençar és una mena de fugida, que prendre la decisió d'abandonar el camí per fer-ne un de diferent és de covards. Hi ha qui ens dirà que voler refer-lo amb la mateixa companyia és un disbarat. Potser en alguns casos tinguin raó, no dic que no. Però jo ho contemplo més com una oportunitat de fer les coses d'una altra manera, sense deixar de ser un mateix; a vegades fins i tot apartant del mig aquelles persones amargades que només apareixen per molestar. Al cap i a la fi és molt simple: si no t'agrada com sóc o no t'agrada el que faig, per que dimoni t'entestes en voler estar present a la meva vida? I si ens agrada la nostra companyia, per què no recomençar un nou camí?

Reflexions compartides en veu altra tot recomençant, altre cop, vells projectes, vells camins; mirant de retrobar tot d'allò valuós que va quedar pel camí i es pugui recuperar. Amb moltes lliçons apreses, algunes a força de caigudes, ara saps el que vols i, sobretot, el que no vols; ara saps que espera l'altre i, sobretot, que no vol. Jo, ara, decideixo recomençar moltes coses en companyia de les meves millors amistats; algunes, potser, al costat de vells amics; qui sap si altres seran al costat de noves persones que trobaré pel camí. Sigui com sigui, intentaré gaudir de les coses simples i els bons moments, procurant no tornar a fer mal als qui m'estimo. Sense més, sense motius, sense raons, sense explicacions. Només perquè vull tornar a començar, només per que vull donar-me una segona oportunitat.

Cap comentari

Amb la tecnologia de Blogger.