Diumenge

Trobar-nos d'aquella manera va ser tota una sorpresa. Es va acostar a mi i em va saludar. Mentre m'abraçava va preguntar-me per la família. Va insistir tant en convidar-me a fer un vermut que no vaig poder negar-m'hi. Volia explicar-me, amb pels i senyals els últims anys de la seva vida.

Qui ens hagués sentit pensaria que no teníem res en comú. Definitivament, no l'havia vist mai a aquell home.


Cap comentari

Amb la tecnologia de Blogger.