Ho sento, sóc un idiota


No ha estat una bona setmana. De fet, penso que ha estat una de les pitjors setmanes de la meva vida si la miro des del punt de vista emocional. En una setmana, en un sol dia, he fet mal a les dues millors amigues que tenia. A una penso que l'he perdut per sempre, amb l'altra ja res no tornarà a ser igual . Tot plegat per comportar-me com un idiota, per no saber dir les coses a qui corresponia i de la manera que tocava. Em dol haver-los fet mal, em dol saber que no m'ho perdonaran. Em dol saber que jo no m'ho perdonaré.

No importa el motiu, no importa el perquè. En un moment algú que no coneixia em va fer molt de mal amb unes paraules que no hagués volgut sentir, i ho he pagat amb qui més m'estimava, de la pitjor manera possible, comportant-me com un porc. Ara, mirant-m'ho des de fora i en la distància, em costa de creure el que vaig fer i el que vaig dir. Ja no ho puc arreglar, ja no ho puc canviar, només me'n puc penedir i viure amb aquest remordiment.

De tot cor demano perdó a qui he fet mal. Espero que algun dia em puguin dir que m'han perdonat, sobretot ella, que ja sap qui és. També et demano perdó a tu, vella amiga a qui et vaig apartar dient-te que no volia que fossis el segon plat, que no volia fer-te servir de consol. A totes dues us demano perdó, de tot cor, pel mal que us he fet. Jo tornaré a caminar sol per la vida, per aquells indrets silenciosos i sense gent on tant tranquil m'hi trobo. Qui sap si algun dia ens hi podem veure.

Em costa deixar de plorar; tot plegat m'ha fet tocar fons. He tornat a iniciar el tractament amb la meva psicòloga i el metge m'ha recomanat tornar a prendre els antidepressius durant una temporada que imagino llarga. No és excusa, ni vull que ho prengueu com a tal. Ara em costa veure el final. Ara només penso en com en unes setmanes he fet trontollar la vida dels qui m'envolten, inclosa la meva. Només espero que ens sortim, tots, i que d'aquí a un temps puguem dir-nos que la vida ens torna a somriure.

He estat a punt d'eliminar completament aquest blog i esborrar-ne el contingut. Algú em va dir que no ho fes. Només l'he mantingut tancat uns dies, com he fet amb el compte de Twitter. Ara ho recupero, espero tornar-hi a escriure, segurament no tan sovint, possiblement de coses menys personals. Segurament hi aniré publicant alguns esborranys que tenia preparats, només aquells ben triats i menys personals, només els que poden seguir tenint algun sentit.

Ho sento, sóc un idiota i m’he comportat a tal. Espero que algun dia m'ho perdoneu, perquè jo dubto que ho faci.

Cap comentari

Amb la tecnologia de Blogger.