Mirant enrere


En acostar-se les acaballes de l’any, és costum mirar enrere per fer balanç de l’any que deixem. També és habitual plantejar-se els desitjos per l’any que és a punt de començar. Els propòsits molts cops són els mateixos que els de l’any anterior, i l’anterior, i els de fa quatre anys, una mena de mantra que es repeteix en la forma: “aquest any sí”.

Jo no acostumo a entretenir-me gaire en fer cap d’aquestes dues coses. Els projectes els vaig plantejant tal i com transcorre l’any i no acostumo a esperar una data concreta per fer nous propòsits. En fer balanç hi dedico una mica més de temps, especialment en anys tan intensos com aquest. Això sense comptar amb tots els fets polítics dels que prefereixo no parlar avui. En mirar enrere penso en si l’any ha anat bé o malament i en si em deixa millors o pitjors records.

Enguany acaba d’una manera estranya. Ha estat emocionalment mogut, una mena de muntanya russa que m’ha fet viure moltes emocions com les he viscudes pocs cops en la meva vida. A punt d’acabar l’any m’agrada recordar a qui ha tornat després d’haver marxat i a qui ha passat per la meva vida com una tempesta breu. Les tempestes a vegades fan sortir les millors coses de les persones, les revifen i les desperten fent que ens mirem les coses d’una manera diferent i més positiva, encara que no es quedin a veure-ho. Tots, d’una manera o una altra, heu aportat el vostre granet de sorra per fer que aquest any tingui molt a recordar.

Algunes coses m’hagués agradat que acabessin diferent. Tot i això, em queden un grapat de bons records, una bona col·lecció de moments preciosos que em costarà oblidar. En conjunt, tot i els mals moments, ha estat un any positiu en el que he gaudit molt al costat de grans persones que s’han creuat en la meva vida amb més o menys intensitat. Han estat justament aquestes persones les que fan que 2017 sigui una mica més especial. A tots els que m’heu alegrat els dies us dono les gràcies, de tot cor; especialment a tu, que has omplert tants dies i tantes setmanes de felicitat i bons moments.

Hi ha coses i projectes que no han acabat de funcionar. Em servirà per aprendre de tot allò que he fet malament i mirar-m’ho en un futur amb una nova perspectiva. M’he equivocat en moltes coses, però també n’he encertat moltes altres. Tant de bo aquelles persones a les que he fet mal puguin, algun dia, perdonar-me i tornar a formar part de la meva vida d’una manera o una altra. Tant de bo les que s’han acostat a mi, i les que han tornat, segueixin aquí durant una llarga temporada.

En molts aspectes tanco l’any ple d’esperança, confiant en que l’any vinent molts dels projectes seguiran caminant en la bona direcció, esperant retrobar a qui ha marxat, imaginant la publicació del meu nou llibre. Arriba l’any que està a punt de començar amb la il·lusió de poder veure els resultats d’aquelles petits projectes en els que fa temps he començat a treballar.

Ara fa més o menys mig any que va néixer en Roger de Moncremat. A tots vosaltres, que em llegiu sovint: gràcies per ser-hi i fer-ho possible, gràcies per omplir-me de bons moments, gràcies per comentar i compartir. A tots vosaltres desitjo que tingueu un bon any ple d’èxits i felicitat.

Cap comentari

Amb la tecnologia de Blogger.