Voyeur

Feia anys que persistia en el mateix costum. Era el ritual de cada nit. Plantava el telescopi a la terrassa, agafava una cervesa i unes olives i s'asseia a la fresca. Durant hores i hores observava amb deteniment la finestra d'aquella casa de pedra.

Va fer un bot d'alegria, no s'ho podia creure, per primer cop en els darrers quinze anys, es veia llum entre es escletxes de la persiana. Ja no caldria comprar la casa per poder veure'n algun dia la finestra oberta.


Cap comentari

Amb la tecnologia de Blogger.