Recomanació eròtica: l’Anna i l’anell

Aquesta setmana he tingut una lectura interessant, molt allunyada del que acostumo a llegir habitualment. Quan les meves lectures no són de temes que tenen alguna relació amb la meva feina, són preferentment de novel·la negra, si bé no m’hi limito. Però aquesta setmana, m’he animat a llegir una novel·la eròtica escrita per en Joan López Rovira, que trobareu a Twitter amb el pseudònim Pol Sedierta. Vaig optar per aquesta lectura després de llegir-ne la recomanació que en feia la sexòloga Sílvia Catalán.

El cert és que és una temàtica que no llegeixo de manera freqüent, però he de dir que aquest em va enganxar des del primer moment i es feia difícil deixar de llegir. Ja podeu imaginar que tractant-se d’una obra eròtica, a les seves pàgines hi ha sexe, i sexe explícit. La gràcia, el que enganxa, és que surt d’allò més habitual i fuig dels tòpics. Aquí no hi trobareu una noia mona que acaba depenent d’un home carregat de peles; aquí ens trobem amb una dóna independent que sap prou bé el que vol i quan ho vol.

La vida de l’Anna fa un gir on descobrirà un món nou gràcies a que un client del bar on treballa de cambrera li regala un anell amb un poder misteriós. La combinació de fantasia i erotisme, juntament amb el nivell de descripció de l’autor és el que m’ha enganxat. Us en recomano la lectura. El llibre el pots adquirir en format digital per l’import que tu decideixis pagar. Si el prefereixes en paper, el pots comprar en rústica per només 11€.

Llegir aquesta novel·la m’ha fet plantejar-me altre cop la reflexió sobre la forma en que la nostra societat tracta el sexe. Realment la societat és molt hipòcrita en aquest tema i encara està carregada de tabús i de coses de les que és preferible no parlar-ne o que és millor no es mostrar. Al cinema estem acostumats a veure tota mena de violència explícita, amb escenes de sang i fetge; però si surt una escena de sexe o s’hi veu un mugró, un cul o una persona nua, encara ens posem les mans al cap. No sona ridícul?

El mateix autor en fa una amplia reflexió al final del llibre. El gènere eròtic és l’únic que es classifica per la manera com s’expliquen les coses. Podem tenir un llibre policíac ple de morts, assassinats; però si inclou gaire escenes de sexe i erotisme quedarà classificat com a eròtic i no com a novel·la negra. Potser ja comença a ser hora de començar a classificar les novel·les en funció de la història que expliquen i no com ho fan.

Potser també es hora de deixar d’escandalitzar-nos quan algú parla obertament de sexe, com qui parla de política o parla de cuina. El sexe i l’erotisme són condicions pròpies de la nostra condició humana. Per què ho hem de seguir amagant? Perquè tan puritanisme quan es tracta de mostrar un mugró i tanta normalitat quan se’ns mostra una persona esquarterada? Potser que ens ho fem mirar.

Cap comentari

Amb la tecnologia de Blogger.